El transport és responsable d’al voltant del 25% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle a la Unió Europea. Reduir el seu impacte ambiental s’ha convertit en un repte clau per a aconseguir la neutralitat climàtica en 2050.
En aquest context, els biocombustibles apareixen com una de les alternatives més immediates i viables per a descarbonitzar el sector, especialment en àrees on l’electrificació resulta més complexa, com el transport pesat per carretera, marítim o aeri.
En aquest nou article parlarem sobre els biocombustibles, els diferents tipus que hi ha, les seves limitacions i el paper que exerceixen en plena època de transició energètica.
Què són els biocombustibles?
Els biocombustibles són combustibles líquids o gasosos produïts a partir de matèria orgànica renovable, també coneguda com a biomassa. Poden provenir de cultius energètics (blat de moro, canya de sucre, colza), residus agrícoles, olis usats, grasses animals o fins i tot algues.
La característica clau que els diferencia dels combustibles fòssils és que el carboni que alliberen durant la combustió procedeix de fonts recentment capturades de l’atmosfera per les plantes en el seu procés de fotosíntesi. D’aquesta manera, es considera que les emissions netes de CO₂ són menors, encara que no completament nul·les, ja que influeixen altres factors com el cultiu, la transformació i el transport.
Principals tipus de biocombustibles
Existeixen diferents classificacions segons el seu origen i grau de desenvolupament tecnològic:
1. Biocombustibles de primera generació
Són els més estesos actualment i s’elaboren a partir de cultius alimentaris:
- Bioetanol: produït principalment a partir de canya de sucre, blat de moro o blat. S’utilitza barrejat amb gasolina en diferents percentatges (E5, E10, E85).
- Biodièsel: fabricat amb olis vegetals com a colza, soia o palma, a més d’olis de cuina usats. Es barreja amb gasoil convencional (B7, B10, B20).
La seva gran limitació és la competència amb la producció d’aliments i l’impacte ambiental de monocultius intensius.
2. Biocombustibles de segona generació
S’obtenen de residus agrícoles, forestals o industrials, així com d’olis i greixos no aptes per a consum. Són més sostenibles perquè no competeixen directament amb la cadena alimentària.
Per exemple, el HVO (Hydrotreated Vegetable Oil), un dièsel renovable que ja es distribueix en estacions de servei d’Espanya i Europa (com en l’Estació de Servei Nieves de Zona Franca, a Barcelona), compatible amb motors actuals.
3. Biocombustibles de tercera generació
Produïts a partir de microalgues o altres fonts de biomassa aquàtica. Presenten un enorme potencial per la seva alta productivitat i sota ús de sòls agrícoles, si bé encara estan en fase de desenvolupament i amb costos elevats.
4. Biocombustibles avançats
Inclouen combustibles sintètics i tecnologies com el bioqueroseno per a aviació. Estan cridats a jugar un paper decisiu en sectors difícils d’electrificar, com l’aeri o marítim.
Avantatges dels biocombustibles
Abans d’entrar detalladament, convé destacar que els biocombustibles no sols representen una opció més neta enfront dels combustibles fòssils, sinó que també aporten beneficis addicionals de caràcter econòmic, social i estratègic. El seu desenvolupament i ús permeten avançar en la transició energètica d’una manera equilibrada, ja que aprofiten recursos disponibles, fomenten la innovació tecnològica i generen noves oportunitats en diferents sectors. Entre els seus principals avantatges es troben:
- Reducció d’emissions
Segons l’Agència Internacional d’Energia Renovable (IRENA), els biocombustibles avançats poden reduir fins a un 80% les emissions de CO₂ respecte als fòssils. - Compatibilitat amb infraestructures existents
Es poden barrejar amb gasolina i gasoil, aprofitant la xarxa actual de distribució i proveïment de carburant. - Diversificació energètica
Disminueixen la dependència del petroli importat i afavoreixen la seguretat energètica en països consumidors. - Impuls a l’economia rural
El cultiu de biomassa i l’aprofitament de residus generen ocupació en àrees rurals i sectors agrícoles.
Reptes i limitacions dels biocombustibles
Malgrat els beneficis que aporten, els biocombustibles no estan exempts de desafiaments ambientals, econòmics i socials que condicionen el seu desenvolupament i el seu paper en la transició energètica. Aquests aspectes han de tenir-se en compte per a assegurar que el seu ús sigui realment sostenible:
- Ús de terres agrícoles
Els biocombustibles de primera generació, elaborats a partir de cultius com a blat de moro, soia o canya de sucre, generen debat perquè requereixen grans extensions de terra fèrtil (l’efecte conegut com “food vs fuel”). Això pot desplaçar cultius destinats a l’alimentació humana o animal, contribuint a la pujada dels preus dels aliments i a una major pressió sobre els ecosistemes naturals. En alguns casos, l’expansió de monocultius destinats a biocombustibles ha estat associada a processos de desforestació i pèrdua de biodiversitat. - Balanç real d’emissions
Encara que en teoria els biocombustibles emeten menys CO₂ que els fòssils, és necessari considerar el cicle de vida complet del producte. La producció de fertilitzants i pesticides, el consum d’aigua, la maquinària agrícola, el transport i la transformació industrial poden reduir i fins i tot anul·lar els beneficis climàtics si no es gestionen amb criteris de sostenibilitat. Per això, organismes com la Comissió Europea només consideren renovables aquells biocombustibles que compleixen criteris estrictes d’estalvi d’emissions enfront del gasoil o la gasolina convencionals. - Costos de producció
Els biocombustibles avançats (a partir de residus) i de tercera generació (microalgues) presenten un gran potencial, però la seva fabricació continua sent més costosa que la dels combustibles fòssils. Això limita la seva competitivitat en el mercat i fa que, en molts casos, depenguin d’incentius o polítiques públiques per a ser rendibles. La inversió en innovació tecnològica i economies d’escala serà clau per a abaratir els seus costos en els pròxims anys. - Disponibilitat limitada de matèries primeres
L’aprofitament de residus agrícoles, forestals o olis usats resulta més sostenible que l’ús de cultius energètics, però la quantitat d’aquestes matèries és limitada i no pot cobrir per si sola l’enorme demanda del transport mundial. Això significa que els biocombustibles hauran d’integrar-se amb altres solucions, com l’electrificació i l’hidrogen renovable, dins d’una estratègia de descarbonització diversificada.
Els biocombustibles són una peça valuosa però no única en el trencaclosques de la transició energètica. El seu èxit dependrà de la capacitat de superar aquests reptes mitjançant innovació tecnològica, polítiques reguladores adequades i un model de producció que prioritzi la sostenibilitat ambiental i social. Totes les alternatives energètiques de l’actualitat, i les que apareixeran en el futur, conviuen i conviuran amb els combustibles fòssils.
En Axoil, com a operadors petrolífers, continuem oferint solucions energètiques integrals que cobreixin necessitats que van des de la importació fins al trading de derivats financers.