El mercat elèctric a Espanya ha experimentat grans transformacions en les últimes dècades. Des de la liberalització en els anys 90 fins a l’actual transició cap a un model més sostenible i digital, els canvis han impactat tant a consumidors com a empreses.
En aquest article repassem l’evolució del sector, les seves fites clau i les perspectives de futur, en un context energètic ple d’innovació i noves propostes.
El sistema elèctric abans de la liberalització (1940–1997)
Durant gran part del segle XX, l’electricitat a Espanya va estar sota un model regulat, amb fort control estatal:
- En els anys 40 i 50, l’electricitat era considerada un servei públic essencial, amb empreses distribuïdores regionals i forta intervenció estatal en tarifes i planificació.
- En 1944 es va crear Endesa (Empresa Nacional d’Electricitat, S.A.), companyia pública destinada a garantir el subministrament i desenvolupar noves infraestructures.
- En 1984 va néixer el Marc legal Estable (MLE), un sistema que regulava els ingressos de les elèctriques amb un esquema de compensacions, assegurant rendibilitat a canvi d’inversió.
El consumidor no tenia capacitat d’elecció: les tarifes eren fixades pel Govern i el subministrament estava garantit per companyies regionals, que actuaven en règim de monopoli natural.
De la regulació a la liberalització del mercat elèctric
Fins als anys 90, el sector elèctric espanyol funcionava sota un esquema regulat, amb forta intervenció de l’Estat. El canvi va arribar amb la Llei 54/1997 del Sector Elèctric , que substituïa al marc anterior (Llei 40/1994), i que va establir les bases de la liberalització.
- Separació d’activitats: generació, transport, distribució i comercialització van deixar d’estar integrades verticalment.
- Creació del mercat majorista, gestionat per l’Operador del Mercat Ibèric d’Energia ( OMIE ), on l’electricitat es negocia diàriament segons l’oferta i la demanda.
- Accés progressiu dels consumidors al mercat lliure:
- 1998: grans consumidors industrials.
- 2003: mitjanes empreses.
- 2009: tots els consumidors, inclosos les llars, van poder triar comercialitzadora.
- Supervisió independent: encomanada a la CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i la Competència) per a garantir transparència.
Aquest canvi va suposar passar d’un sistema rígid a un mercat en el qual el preu es forma en funció de la interacció entre productors i demandants d’energia.
Els primers anys del mercat liberalitzat (1998 – 2010)
Després de la liberalització, la realitat va ser de transició i adaptació:
- Concentració empresarial: encara que van sorgir comercialitzadores independents, el mercat va estar dominat per les grans companyies tradicionals (Endesa, Iberdrola, Gas Natural, etc.).
- Creació de tarifes regulades i tarifa d’últim recurs (TUR): per a protegir consumidors domèstics i petits negocis, es va mantenir una tarifa oficial fixada per l’Estat per a potències ≤ 10 kW.
- Aparició de noves figures:
-
REE (Xarxa Elèctrica d’Espanya)
es va consolidar com a operador independent del sistema de transport i responsable de l’equilibri entre oferta i demanda.
- CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i la Competència) va assumir la supervisió de la competència i la transparència del mercat.
-
REE (Xarxa Elèctrica d’Espanya)
es va consolidar com a operador independent del sistema de transport i responsable de l’equilibri entre oferta i demanda.
- Inici del desenvolupament renovable: a partir de 2004, Espanya va impulsar l’energia eòlica i l’energia solar amb sistemes de primes a la generació, que van disparar la instal·lació de renovables, encara que també van generar tensions en el dèficit tarifari.
La segona dècada dels 2000: els anys previs a la crisi energètica
En els primers anys de mercat liberalitzat s’inicio la implementació de l’energia renovable. Espanya es va convertir un referent mundial en renovables gràcies a un sistema de primes a la generació verda.
Aquestes primes van provocar un dèficit tarifari fent que les ajudes es paralitzessin durant anys, fins i tot l’aparició del “impost al sol”.
En aquest mateix període el mercat organitzat anava a poc a poc agafant força i es modifico la tarifa TUR (tarifa d’últim recurs) a dir-se PVPC (Preu voluntari del petit consumidor) i modificant el seu càlcul amb a partir del mercat, afegint volatilitat en la factura dels consumidors domèstics acollits a aquesta tarifa.
Més endavant es va reactivar l’aposta per la generació renovable eliminat el “impost al sol”, a més de promoure i crear tota la legislació relativa a l’autoconsum permetent als consumidors aconseguir grans estalvis a través de la instal·lació de generació, sobretot solar, en les seves llars.
La situació anterior va portar a un període de preus amb poca volatilitat que amb la pandèmia de la COVID-19 i la baixada de la demanda van arribar a preus mínims de mercat.
Els anys recents: renovables, volatilitat i transició energètica
De la segona dècada dels 2000 d’ara endavant, s’ha apostat per una transició a models energètics més sostenibles i menys basats en el carbó o en combustibles fòssils, però també a grans canvis causats per diferents successos geopolítics i crisis energètiques globals que han causat una alta volatilitat.
Creixement de les energies renovables
Espanya ha aconseguit en 2023 un rècord històric en generació elèctrica renovable, convertint a les fonts netes en protagonistes del mix energètic nacional.
Dades clau de 2023
- Més del 50 % de l’electricitat generada va ser renovable , concretament un 50,3 %, la qual cosa representa el valor més alt registrat fins a la data
- En termes absoluts, la producció renovable va aconseguir 134.321 GWh, un 15,1 % més que en 2022.
- Durant alguns moments de l’any, com el 27 de gener, es van aconseguir rècords diaris: més de 573 GWh d’electricitat renovable en un sol dia, i en un altre moment es va registrar fins al 76,1 % de participació renovable diària.
- Algunes estimacions, com la de REE, eleven aquesta xifra a 50,8 %, superant folgadament la meitat del total.
Volatilitat dels preus
Des de 2020, els preus en el mercat majorista han experimentat una gran volatilitat, marcada en primer lloc per la pandèmia de la COVID-19 i posteriorment per la crisi energètica global i l’impacte de la guerra a Ucraïna.
Durant la pandèmia els preus van aconseguir els preus mínims històrics fins al moment, a causa de la forta baixada de la demanda.
Després de la recuperació postpandèmia, els preus de l’electricitat es van disparar:
- La demanda va augmentar i els preus del gas natural es van multiplicar.
- En 2021, el preu mig anual del mercat majorista espanyol va aconseguir els 111,9 €/MWh, el més alt de la història fins llavors.
En 2022, la guerra a Ucraïna va accentuar la crisi energètica per la por a la falta de subministrament de gas natural, vital també en la generació elèctrica. Per a limitar l’impacte, es va aplicar el mecanisme ibèric o “topall al gas” , que va reduir temporalment el preu del gas emprat en la generació elèctrica.
La transició energètica i els compromisos europeus
Espanya avança fermament en el seu camí cap a un model energètic més net i sostenible, i amb energies més barates en línia amb les exigències de la Unió Europea. Això es reflecteix en una sèrie de polítiques, lleis i projectes que promouen la descarbonització progressiva, el tancament de centrals de carbó, l’impuls a l’hidrogen verd i l’augment del pes de les renovables en el mix.
Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC 2023–2030)
El PNIEC és el full de ruta estratègic del país per a complir els compromisos europeus en matèria d’energia i clima. Entre els seus objectius destacats per a 2030 estan:
- Reduir un 32 % les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle respecte a 1990
- Que les renovables aconsegueixin el 81 % de la generacèió elctrica, i un 48 % en el consum final d’energia
- Millorar l’eficiència energètica en un 43 %
- Reduir la dependència energètica en un 50 %
Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica (Llei 7/2021)
Aprovada al maig de 2021, aquesta llei estableix el marc legal per a complir l’Acord de París i avançar cap a la neutralitat climàtica abans de 2050. Inclou objectius ambiciosos com:
- Reduir les emissions en almenys un 55 % per a 2030
- Augmentar la generació elèctrica renovable fins al 74 % per a 2030
- Accelerar l’eficiència energètica, promoure la mobilitat neta i prohibir noves extraccions d’hidrocarburs
Nieves Energia, el teu aliat en la transició energètica
La transformació del mercat elèctric a Espanya no és només una qüestió de regulació o de compromisos europeus: té un impacte directe en cost de l’energia i en la forma en què empreses, comunitats i llars consumeixen i la gestionen.
En aquest context, Nieves Energía es posiciona com un soci estratègic que converteix aquests grans objectius de descarbonització en solucions concretes per al client:
- Electricitat 100% renovable amb certificats d’origen, que garanteix un consum alineat amb els objectius europeus de sostenibilitat.
- Plans de llum i gas natural a mesura, amb tarifes fixes, mixtes o indexades per a optimitzar costos en funció de cada perfil.
- Serveis d’eficiència i optimització energètica, des d’estudis de consum fins a reducció de costos fixos i energia reactiva.
- Wallet Solar i autoconsum, que permeten maximitzar l’estalvi, gestionar excedents i avançar cap a la “factura zero”.
- Infraestructures de futur, com a carregadors per a vehicles elèctrics i representació de generadors renovables.
A més, Nieves Energía destaca per valors diferencials en un mercat cada vegada més complex: transparència en la informació, atenció directa al client, innovació digital i compromís ètic amb la sostenibilitat. També per oferir altres serveis energètics per a complementar el subministrament elèctric, com la instal·lació de panells fotovoltaics, o el gas natural. Si estàs buscant un partner estratègic per a la teva comunitat o la teva empresa, posa’t en contacte amb el nostre equip i et proporcionarem tota la informació que necessites per a començar a estalviar en la teva factura i optimitzar el teu consum elèctric.